Actualitat
06SET
Vols saber més del Club Karate Fudo-Shin i del Club Karate Xavi Herver?
Continuem amb el recull d'entrevistes que hem fet a tots els entrenadors dels clubs que tenim afiliats a la FAndKarate i, aquesta vegada és el torn d'en Xavier Herver, Cinturó Negre 7è DAN per la Federació Andorrana de Karate (FAndKarate) i 6è DAN per la Federació Mundial de Karate (WKF), qui és l'entrenador dels dos següents clubs:
Estar afiliat a la FAndKarate està ple d’avantatges. És per això que no entendria de cap de les maneres el no afiliar-se. Només heu de visitar la nova pàgina web de la FAndKarate i llegir detingudament l’apartat Federa’t.
- Quin/s objectiu/s té o es marca com a entrenador?
A mi m’agrada el Karate en general però les classes que dono les faig de Karate Esportiu, Karate de competició, en les dues modalitats que existeixen (Kata o Tècnica i Kumite o Combat).
El meu Mestre (Osamu Nomura) fa Karate Tradicional, però entenc que aquesta vessant és massa estricte pels petits occidentals acostumats al consumisme ràpid per definició. I no parlem ja del caràcter llatí.
Així doncs, per mi, l’objectiu fonamental és estendre el Karate de la millor forma possible, arribant a la màxima quantitat de persones possibles. Aquest seria un objectiu base. El que donaries en una definició.
Després, al Dojo, el que busques sempre és treure el màxim rendiment de les persones que el practiquen perquè, mitjançant les seves capacitats, puguin utilitzar les eines que li dones per poder-se defensar en cas de patir alguna situació adversa a la vida. Quan diem adversa no ha d'implicar necessàriament violència. I parlant d’eines, no només pensem en mans i cames. També hem de comptar amb la força de la capacitat mental de les persones, no importa l’edat.
Situacions adverses hi ha cada dia moltes i de diferents tipus: a la feina, a casa amb la família, teva personal relacionades amb la salut, etc.
El Karate et dona les eines per aprendre a mantenir la serenitat i poder afrontar aquestes situacions de la millor manera possible.
Com li dic als meus alumnes: “el tatami de veritat està al carrer”.
M’agrada dir que eduquem a través de l’esport. Aquesta seria una bona màxima.
D’altra banda, també és important remarcar que és una bona cosa treure a la gent jove dels carrers per ficar-los en un tatami. Objectiu: aprendre valors que ja no hi són de moda. Els aprenen a través dels entrenaments i tota la part marcial que arrossega el Karate.
- Què NO tolera al Dojo?
Principalment les faltes de respecte...
No puc amb elles!!!
Ni entre companys ni cap a mi personalment. Òbviament parlem d’un art marcial ancestral com el Karate basada en el Dojo Kun o els preceptes/regles que provenen del Bushido per ajudar a mantenir una línia de pensament al practicant.
Per als que no acaben d’entendre-ho, seria com el codi ètic entre els advocats.
- Un màxim com a entrenador?
Principalment, gaudir en tot allò que fas a la vida, no només amb les arts marcials.
En relació i amb una mica més de detall, si ens referim al món de la competició, el que sempre els hi dic als competidors és que no importa si guanyen o no, importa que donin d’ells el màxim que puguin donar. És a dir, fer la feina ben feta.
És l’única forma de quedar-se bé amb un mateix, independentment del resultat obtingut. Diria que és també d’aplicació a la vida diària.
- Què és el que li fa sentir més orgull com a entrenador?
Sens dubte pensar que amb el Karate influïm en el desenvolupament de les persones, en la seva edat més “temprana”.
Eduquem a través de l’esport. Segur que totes elles sempre se’n recordaran del seu Mestre de Karate amb bon record (espero).
De fet, tenim fills als nostres Dojos de ex-karateques. Això vol dir que, probablement aconseguim l’objectiu.
- Quina vinculació té amb la FAndKarate?
Actualment soc el President.
Abans havia estat Director Tècnic i abans Seleccionador de la Base en Kumite (Combat) i Director d’Arbitratge...molt abans havia estat Secretari.
Podria dir que des de 1990 he passat per tot arreu dintre de la Federació.
Per mi és casa meva i com a tal, la tracto.
- Què li aporta la FAndKarate? (Com a entrenador i com a club)
Com a entrenador, la seguretat d’una gran organització que em dona suport. És l’oficial a Andorra i única reconeguda tant per les Federacions Europea i Mundial (EKF/WKF) com pel Comitè Olímpic Andorrà (COA).
Com a club una mica lo mateix. A més, en aquest cas podem participar en els campionats federatius i podem aspirar algun dia a representar la bandera andorrana en els campionats oficials (europeus i mundials), sempre i quan algun dels nostres karateques estigui seleccionat pel cos tècnic federatiu, que fan una gran tasca.
- Què li sembla la nova pàgina web de la FAndKarate? I, el nou logo? I, la distinció dels diferents e-mails?
Em sembla que era el moment adequat per tenir, per fi, un punt de trobada per tota la gent que vol estar al dia de les novetats de la nostra Federació. També que vulgui assessorament i/o poder consultar informació de diferents tipus. Sempre de manera clara i transparent. La FAndKarate és casa de tots els karateques i entitats afiliades.
En quant a la web en sí mateixa...fantàstica!!! És clara, moderna, elegant i molt intuïtiva.
El nou logo és xulíssim. També tocava un restyling...
I els mails diria que són necessaris per poder diversificar l’entrada de consultes a les persones indicades.
- Com us ha afectat la COVID-19 com a club? I, com us heu adaptat?
La Covid19 està sent un autèntic malson, però no ens queda més remei que adaptar-nos i ser creatius.
Hem tingut baixes perquè molta gent té por i és normal. L’escenari és tremendament incert i ningú és capaç de poder preveure el què pot passar demà mateix.
Però, també estem contents perquè hem tingut moltes altes. Així que ens mantenim a “flote”.
A on Sí tenim un pitjor escenari és en la competició. De moment ho tenim tot parat i els competidors s’angoixen. Hem de cercar “parxes” per anar trampejant. Espero, de debò que el 2021 sigui ben diferent a aquest 2020 que quedarà ben rodó a l’historia de la humanitat.
Al moment del confinament ens vam adaptar molt ràpid. Ens confinàvem un 13 de Març i nosaltres el Dilluns següent, dia 16, ja vam començar amb les classes virtuals, a través de FaceBook.
I, així, fins al final de la temporada (final del mes de Juny). Vam tenir una resposta molt bona de les famílies i vam poder arribar al final, amb la creació de noves activitats per les famílies senceres (com el Body Combat) i fins i tot, vam poder fer una competició virtual de Kata (Trofeu e-Kata COVID19) i els exàmens de canvi de cinturó també de forma virtual.
En temps de crisi, toca re inventar-se...
- El Club Karate Fudo-Shin d’Escaldes-Engordany, amb 23 anys de funcionament i al voltant dels 100 socis,
- El Club Karate Xavi Herver d’Ordino, amb 8 anys de funcionament i al voltant de 40 socis,
Estar afiliat a la FAndKarate està ple d’avantatges. És per això que no entendria de cap de les maneres el no afiliar-se. Només heu de visitar la nova pàgina web de la FAndKarate i llegir detingudament l’apartat Federa’t.
- Quin/s objectiu/s té o es marca com a entrenador?
A mi m’agrada el Karate en general però les classes que dono les faig de Karate Esportiu, Karate de competició, en les dues modalitats que existeixen (Kata o Tècnica i Kumite o Combat).
El meu Mestre (Osamu Nomura) fa Karate Tradicional, però entenc que aquesta vessant és massa estricte pels petits occidentals acostumats al consumisme ràpid per definició. I no parlem ja del caràcter llatí.
Així doncs, per mi, l’objectiu fonamental és estendre el Karate de la millor forma possible, arribant a la màxima quantitat de persones possibles. Aquest seria un objectiu base. El que donaries en una definició.
Després, al Dojo, el que busques sempre és treure el màxim rendiment de les persones que el practiquen perquè, mitjançant les seves capacitats, puguin utilitzar les eines que li dones per poder-se defensar en cas de patir alguna situació adversa a la vida. Quan diem adversa no ha d'implicar necessàriament violència. I parlant d’eines, no només pensem en mans i cames. També hem de comptar amb la força de la capacitat mental de les persones, no importa l’edat.
Situacions adverses hi ha cada dia moltes i de diferents tipus: a la feina, a casa amb la família, teva personal relacionades amb la salut, etc.
El Karate et dona les eines per aprendre a mantenir la serenitat i poder afrontar aquestes situacions de la millor manera possible.
Com li dic als meus alumnes: “el tatami de veritat està al carrer”.
M’agrada dir que eduquem a través de l’esport. Aquesta seria una bona màxima.
D’altra banda, també és important remarcar que és una bona cosa treure a la gent jove dels carrers per ficar-los en un tatami. Objectiu: aprendre valors que ja no hi són de moda. Els aprenen a través dels entrenaments i tota la part marcial que arrossega el Karate.
- Què NO tolera al Dojo?
Principalment les faltes de respecte...
No puc amb elles!!!
Ni entre companys ni cap a mi personalment. Òbviament parlem d’un art marcial ancestral com el Karate basada en el Dojo Kun o els preceptes/regles que provenen del Bushido per ajudar a mantenir una línia de pensament al practicant.
Per als que no acaben d’entendre-ho, seria com el codi ètic entre els advocats.
- Un màxim com a entrenador?
Principalment, gaudir en tot allò que fas a la vida, no només amb les arts marcials.
En relació i amb una mica més de detall, si ens referim al món de la competició, el que sempre els hi dic als competidors és que no importa si guanyen o no, importa que donin d’ells el màxim que puguin donar. És a dir, fer la feina ben feta.
És l’única forma de quedar-se bé amb un mateix, independentment del resultat obtingut. Diria que és també d’aplicació a la vida diària.
- Què és el que li fa sentir més orgull com a entrenador?
Sens dubte pensar que amb el Karate influïm en el desenvolupament de les persones, en la seva edat més “temprana”.
Eduquem a través de l’esport. Segur que totes elles sempre se’n recordaran del seu Mestre de Karate amb bon record (espero).
De fet, tenim fills als nostres Dojos de ex-karateques. Això vol dir que, probablement aconseguim l’objectiu.
- Quina vinculació té amb la FAndKarate?
Actualment soc el President.
Abans havia estat Director Tècnic i abans Seleccionador de la Base en Kumite (Combat) i Director d’Arbitratge...molt abans havia estat Secretari.
Podria dir que des de 1990 he passat per tot arreu dintre de la Federació.
Per mi és casa meva i com a tal, la tracto.
- Què li aporta la FAndKarate? (Com a entrenador i com a club)
Com a entrenador, la seguretat d’una gran organització que em dona suport. És l’oficial a Andorra i única reconeguda tant per les Federacions Europea i Mundial (EKF/WKF) com pel Comitè Olímpic Andorrà (COA).
Com a club una mica lo mateix. A més, en aquest cas podem participar en els campionats federatius i podem aspirar algun dia a representar la bandera andorrana en els campionats oficials (europeus i mundials), sempre i quan algun dels nostres karateques estigui seleccionat pel cos tècnic federatiu, que fan una gran tasca.
- Què li sembla la nova pàgina web de la FAndKarate? I, el nou logo? I, la distinció dels diferents e-mails?
Em sembla que era el moment adequat per tenir, per fi, un punt de trobada per tota la gent que vol estar al dia de les novetats de la nostra Federació. També que vulgui assessorament i/o poder consultar informació de diferents tipus. Sempre de manera clara i transparent. La FAndKarate és casa de tots els karateques i entitats afiliades.
En quant a la web en sí mateixa...fantàstica!!! És clara, moderna, elegant i molt intuïtiva.
El nou logo és xulíssim. També tocava un restyling...
I els mails diria que són necessaris per poder diversificar l’entrada de consultes a les persones indicades.
- Com us ha afectat la COVID-19 com a club? I, com us heu adaptat?
La Covid19 està sent un autèntic malson, però no ens queda més remei que adaptar-nos i ser creatius.
Hem tingut baixes perquè molta gent té por i és normal. L’escenari és tremendament incert i ningú és capaç de poder preveure el què pot passar demà mateix.
Però, també estem contents perquè hem tingut moltes altes. Així que ens mantenim a “flote”.
A on Sí tenim un pitjor escenari és en la competició. De moment ho tenim tot parat i els competidors s’angoixen. Hem de cercar “parxes” per anar trampejant. Espero, de debò que el 2021 sigui ben diferent a aquest 2020 que quedarà ben rodó a l’historia de la humanitat.
Al moment del confinament ens vam adaptar molt ràpid. Ens confinàvem un 13 de Març i nosaltres el Dilluns següent, dia 16, ja vam començar amb les classes virtuals, a través de FaceBook.
I, així, fins al final de la temporada (final del mes de Juny). Vam tenir una resposta molt bona de les famílies i vam poder arribar al final, amb la creació de noves activitats per les famílies senceres (com el Body Combat) i fins i tot, vam poder fer una competició virtual de Kata (Trofeu e-Kata COVID19) i els exàmens de canvi de cinturó també de forma virtual.
En temps de crisi, toca re inventar-se...
